Noticias

ENTREVISTA a dos hermanos que han logrado el C2 con 19 años

Assolir el C2 Proficiency, el nivell més alt de les titulacions oficials Cambridge English, és una fita que requereix anys d’aprenentatge, esforç i perseverança. En el cas d’en Marc Riera i en Guillem Riera, a més, hi ha una particularitat que fa que la seva història sigui encara més especial: aquests dos germans bessons han aprovat l’examen oficial alhora, el juliol de 2026, i, és clar, a la mateixa edat: als 19 anys!

Durant els cursos que han fet a Cambridge School Granollers, en Marc i en Guillem han avançat a un ritme digne d’elogi i han assolit els tres títols més prestigiosos de Cambridge English gairebé de manera consecutiva: el B2 First, el curs 22-23; el C1 Advanced, el curs 24-25, i el C2 Proficiency, el curs 25-26.

El seu recorregut és un exemple fantàstic de determinació personal i també una història inspiradora que hem pensat que us agradaria conèixer de primera mà.

En aquesta entrevista, descobrim com han viscut el seu camí a Cambridge School i com afronten el seu futur amb el C2 Proficiency ja a la butxaca.

 >> L'ENTREVISTA 

1. A quina edat vau començar a Cambridge School? I quins records us emporteu d'aquesta etapa a la nostra escola?
Marc: El nostre primer contacte amb Cambridge School va ser a través d’un curs intensiu d’estiu l’any 2017, del qual en guardem molts bons records.
Guillem: L’experiència va ser tan positiva que anys després, quan ens vam plantejar fer el B2 First Certificate, vam decidir inscriure’ns al centre per a fer els cursos anuals regulars.

2. Tots dos apreneu idiomes de la mateixa manera o teniu tècniques diferents?
Guillem: Diria que tenim maneres similars d’aprendre els idiomes, tot i que jo tendeixo a ser una mica més intuïtiu i en Marc potser més analític.
Marc: La música i la lectura en anglès han estat el nostre nexe comú per avançar en l’idioma pel que fa a les tècniques.

3. Hi ha alguna anècdota divertida relacionada amb ser bessons i estudiar junts anglès? Algun professor us havia confós?
Marc: Als inicis de cada curs era habitual certa confusió amb els nostres noms. Ens ho preníem amb humor. Nosaltres ens veiem molt diferents l’un de l’altre, però comprenem per experiència que pels de fora no sigui tan fàcil.
Guillem: Ja estem acostumats al fet que ens girin els noms, així que ja per defecte un responia al nom de l’altre, tot i que al final els professors sempre ens acabaven distingint.

4. Heu compartit molts professors. N’hi ha algun que recordeu especialment? Recordeu d’on eren?
Guillem: Cal dir que guardo molt bon record de tots els professors que he tingut, però no puc evitar pensar amb especial afecte en la professora Alison Goodingham. Em va preparar per a l’examen C1 Advanced i per a mi la seva manera d’ensenyar va ser cabdal per agafar confiança i seguretat amb l’idioma.
Marc: Com en Guillem, la meva experiència amb el professorat ha sigut excel·lent, però sobretot m’agradaria expressar la meva gratitud amb la Philippa Cairncross. Va ser una de les meves primeres professores al centre i em va ajudar a agafar confiança i empenta des del primer moment, la recordo amb molta estima.

5. Heu avançat sempre al mateix temps, fent tots dos sempre els mateixos nivells?
Marc: No sempre hem coincidit a la mateixa classe. Hem anat fent els nivells i els exàmens quan cadascú s’ha sentit realment preparat, sense pressió per anar alhora.
Guillem: De fet, fins al C2 Proficiency no havíem coincidit mai a cap examen al mateix temps! Això ha aportat un significat especial en aquest fi d’etapa.

6. Heu aconseguit el B2 First, el C1 Advanced i el C2 Proficiency de forma pràcticament consecutiva. Com vau viure aquesta progressió tan ràpida?
Marc: Amb molta naturalitat. Mai no hem vist l'anglès com una suma d'exàmens, sinó com un procés continu d'aprenentatge.
Guillem: La continuïtat i constància - anar a classe cada setmana, fer tots els deures… - ha fet que de mica en mica anem progressant sense adonar-nos-en.

7. Vau decidir junts que volíeu arribar fins al C2?
Marc: Va ser la continuació lògica del camí. Després del C1 Advanced, vam sentir que teníem el nivell necessari per assumir el repte. Vam veure clar que valia la pena afrontar-lo junts i alhora.
Guillem: No va ser una decisió estratègica ni planificada, senzillament en veure que la constància donava els seus fruits, ens vam dir: “I per què no anem pel C2?”

8. I com ha estat preparar el C2 alhora? Us heu ajudat l’un a l’altre o bé ho heu viscut com una competició?
Marc: Ho hem viscut des d'una col·laboració absoluta. Mai hi ha hagut competició, sinó la voluntat de sumar i ajudar-nos mútuament.
Guillem: Tenir la possibilitat d’estudiar junts i compartir dubtes ha estat tot un luxe. Hem après molt l’un de l’altre.

9. Si un de vosaltres hagués aprovat el C2 i l'altre no, com ho hauríeu viscut?
Marc: Lògicament, hauria estat un moment agredolç, però els dos teníem clar que si això passava, no hauríem llençat la tovallola i ens hauríem donat suport.
Guillem: Érem conscients que suspendre l’examen era una possibilitat. Si un l’hagués aprovat i l’altre no, hauríem continuat comptant l’un amb l’altre per assolir l’objectiu.

10. Quina part de l’examen us va semblar més difícil? I més fàcil?
Marc: Personalment, el que em va resultar més complex va ser l’apartat del Use of English, per la gran quantitat de matisos i vocabulari precís. Totes les parts tenien les seves complexitats. 
Guillem: En general, totes les parts de l’examen em van semblar exigents, però si hagués de triar una concreta, diria que el Reading, perquè certes qüestions em van requerir un gran esforç.

11. Creieu que haver començat anglès de petits us ha ajudat a arribar fins al C2?
Marc: Més que l’edat exacta en què comences, penso que el que marca la diferència és la continuïtat i actitud que hi poses un cop decideixes aprendre un nou idioma.
Guillem: Començar aviat ho facilita, perquè et permet agafar una bona base gramatical per a interioritzar l’anglès de manera natural.

12. Com us pot ajudar el C2 en els vostres estudis o en el vostre futur professional?
Guillem: Com a estudiant de Medicina, un bon nivell d’anglès et dona accés a la literatura i recerca científica d’arreu del món. Més enllà d’això, tenir un bon domini de l’idioma probablement serà clau en un futur per a comunicar-me amb pacients d’altres nacionalitats i treballar en hospitals estrangers.
Marc: Com que el llenguatge natural de l’economia i els negocis internacionals és l’anglès, com a estudiant d’IBE (International Business Economics) tenir el C2 m’ofereix una gran seguretat per moure’m en entorns internacionals sense barreres lingüístiques.

13. Quin consell donaríeu als alumnes que ara comencen i somien arribar al C2?
Guillem: Els diria que miressin de no comparar-se amb els altres, no rendir-se i respectar el seu propi ritme d’aprenentatge. Portar l’idioma al teu terreny (música, sèries, pòdcasts, música) és un “plus” de motivació i ajuda a aprendre de manera natural fent el camí més amè.
Marc: Que no s’atabalin amb la nota o la velocitat. L’anglès és una eina per gaudir, i amb constància tot s’aconsegueix.

14. I la pregunta més personal: qui dels dos té un perfil més "britànic" o més d'“English person”?
Guillem: En Marc té aquest toc british marcat en la seva elegància i saber estar.
Marc: Potser en Guillem té un punt més britànic pel seu tarannà: calma, serenor i especialment pel seu humor fi i ironia subtil.

///


A en Guillem i a en Marc: enhorabona per la vostra gran trajectòria en l’anglès i per tot el que vindrà! I moltes gràcies per haver compartit aquest camí amb nosaltres!

I a tots els lectors de l’entrevista: moltes gràcies per llegir-nos. Confiem que hàgiu trobat en la seva història un punt extra de motivació per continuar avançant amb l’anglès.

Si desitgeu conèixer millor els Plans Personals de progrés de Cambridge School, visiteu la nostra  secció per a nens i joves  o la  secció per a adults  .

Continuem creixent plegats!